dimecres, de juliol 19, 2006

Copyleft

Està comprovat que a la web i, en especial, a la web 2.0 els drets d'autor sempre han portat maldecaps. Software, música, imatges, relats, vídeos... qualsevol creació subjecta a drets d'autor (copyright) s'ha vist fora de lloc en un entorn on el que prima es compartir sense demanar res a canvi. Qui no recorda l'embolic amb Napster, per exemple? I el que comentàvem fa poc sobre els vídeos de YouTube?

Per a poder aprofitar els avantatges que la lliure circulació de les creacions intelectuals pot aportar als mateixos autors, a les seves obres i a la resta del món van nèixer noves llicències en referència als drets d'autor, que en certa manera "alliberaven" les creacions més que les restringien. La primera llicència d'aquest tipus va ser la GNU General Public License (Llicència pública general de GNU), que el programador Richard Stallman (creador de la Free Software Foundation) va idear a mitjans dels 80 (mai 80's o vuitanta's, si us plau) per a permetre que el seu software fos modificat per altres persones sense que el copyright en limités les millores. La GPL s'ha acabat convertint en la llicència copyleft per defecte.

Des d'aleshores han aparegut molts tipus i variants de llicències copyleft adaptades a les característiques de cada mitjà, éssent famoses les llicències Creative Commons. En general, els principis del copyleft permeten:
  1. fer servir les obres sense cap limitació

  2. distribuir-ne totes les copies que es vulgui

  3. modificar l'obra
Us sona? Aquesta és la base fonamental, per a més informació sobre les variants us recomano que llegiu l'article a la Wikipedia sobre copyleft on s'estudien en profunditat els pros i contres d'aquest tipus de llicències (per cert, la Wikipedia funciona sota una llicència copyleft derivada de la GPL).