Podcasting

Si algú encara no sap què és el podcasting aquí en nostre amic ninja ens ho explica clarament. A riure!

Copyleft

Està comprovat que a la web i, en especial, a la web 2.0 els drets d'autor sempre han portat maldecaps. Software, música, imatges, relats, vídeos... qualsevol creació subjecta a drets d'autor (copyright) s'ha vist fora de lloc en un entorn on el que prima es compartir sense demanar res a canvi. Qui no recorda l'embolic amb Napster, per exemple? I el que comentàvem fa poc sobre els vídeos de YouTube?

Per a poder aprofitar els avantatges que la lliure circulació de les creacions intelectuals pot aportar als mateixos autors, a les seves obres i a la resta del món van nèixer noves llicències en referència als drets d'autor, que en certa manera "alliberaven" les creacions més que les restringien. La primera llicència d'aquest tipus va ser la GNU General Public License (Llicència pública general de GNU), que el programador Richard Stallman (creador de la Free Software Foundation) va idear a mitjans dels 80 (mai 80's o vuitanta's, si us plau) per a permetre que el seu software fos modificat per altres persones sense que el copyright en limités les millores. La GPL s'ha acabat convertint en la llicència copyleft per defecte.

Des d'aleshores han aparegut molts tipus i variants de llicències copyleft adaptades a les característiques de cada mitjà, éssent famoses les llicències Creative Commons. En general, els principis del copyleft permeten:

1. fer servir les obres sense cap limitació


2. distribuir-ne totes les copies que es vulgui


3. modificar l'obra

Us sona? Aquesta és la base fonamental, per a més informació sobre les variants us recomano que llegiu l'article a la Wikipedia sobre copyleft on s'estudien en profunditat els pros i contres d'aquest tipus de llicències (per cert, la Wikipedia funciona sota una llicència copyleft derivada de la GPL).

Wikiparòdies

útil adj. Que pot servir per a un fi o objecte; de què hom pot servir-se o treure un profit, capaç d'ésser usat beneficiosament.

Fins ara als comentaris hem parlat bastant sobre l'importància de l'utilitat dels blogs. S'ha arribat a calificar de "púrria" als blogs "no útils", suposo que refereint-se a aquells que parlen sobre qüestions trivials o personals i que aporten poc al coneixement humà en general. Des del meu punt de vista ja he comentat que l'utilitat o inutilitat d'alguna cosa és un aspecte molt subjectiu i que, per tant, no pot haver-hi una classificació general entre "blogs útils" i "blogs inútils". Potser un blog "no útil" per no tenir informació rellevant resulta "útil" per a algú pel sol fet de l'entreteniment: per a què és útil sino la literatura?

Tanmateix, és possible que per als que creuen que hi ha "blogs inútils" l'idea d'un "wiki inútil" els pugui resultar una mica extranya. En principi s'assumeix que els wikis són funcionals i que el seu objectiu és exposar coneixements, a mode d'enciclopèdia o obra de referència: què passa doncs quan els coneixements d'un wiki són totalment inventats? És el cas de wikis com Chakuwiki o Uncyclopedia, on els col·laboradors fan servir la seva imaginació per a escriure els articles, que acostumen a ser totalment inventats i a buscar un efecte còmic. Aquests deliris surrealistes, al contrari del que poguès semblar, tenen un abast bastant ampli (Uncyclopedia s'escriu en 23 llengües diferents, amb un total de 17.487 articles en anglès) i fins i tot s'han arribat a trobar amb problemes legals, com és el cas de la Frikipedia, que va quedar paralitzada després de l'acusació d'improperis i insults per part de la SGAE.

Útil o inútil? Benvinguts a la sàtira i l'humor web 2.0.

Cercant la blogosfera

Fa temps vaig sentir una noticia a un informatiu de televisió que deia que prop d'un 40% dels joves s'informa de les noticies del món mitjançant els blogs. No sé fins a quin punt aquest percentatge és encertat o no (ens podem refiar de les enquestes?) però el que és cert és que els blogs s'han convertit en alguna cosa més que en diaris personals on s'exposen al món cuestions de la vida íntima de cadascú. La temàtica de la blogosfera és amplia i variada i s'hi poden trobar blogs amb informació d'última hora sobre sucessos internacionals. Aquest tipus d'informació, que a la blogosfera tendeix a ser més lliure i subjectiva que a d'altres mitjans de comunicació, acostuma a ser inmediata: ningú no compra el diari d'ahir.

Els cercadors com Google indexen totes les pàgines web que troben, però des que es publica una pàgina fins que Google l'indexa acostumen a passar uns dies. Això no suposa massa problema per a pàgines que s'actualitzen de tant en tant, però pels blogs, que s'arriben a actualitzar fins a vàries vegades al día, no resulta una eina de cerca massa útil.

Per aquest motiu és important que les persones que vulguin entrar en contacte inmediat amb les últimes novetats de la blogosfera coneguin Technorati (http://www.technorati.com). Technorati es una eina de cerca especialitzada en blogs que fa servir programari de codi obert. A diferència de Google, els blogs apareixen indexats al cap de pocs minuts de la seva actualització i també se'ls hi concedeix més o menys importancia segons els enllaços que relacionin aquell lloc amb d'altres. Per exemple, si vull conèixer opinions sobre l'últim partit del mundial de futbol que s'ha jugat aquest vespre només cal que introdueixi la cerca a Technorati i hi apareixeran tots els blogs amb posts que parlin sobre el tema, fins i tot els que s'han publicat fa uns minuts, donant prioritat a aquells tinguin més enllaços que apuntin cap a ells.

Technorati, que s'adapta a les necessitats de l'usuari i a les condicions de la web, ha anat creixent i ja s'ha convertit en el cercador de referència de la blogosfera, amb més de 47,1 milions de llocs web indexats.

Google: una empresa diferent

Dos joves + un garatge + una bona idea = una empresa multimilionària on a qualsevol li agradaria entrar-hi a treballar. Aquí teniu un vídeo interesantíssim (i una mica llarg) sobre Google. Explica com va començar tot i com un dels pocs supervivents de la bombolla s'ha arribat a convertir en un monstre en etern beta que es pot permetre el luxe d'organitzar partits de voleibol entre els seus treballadors cada día, entre d'altres sorprenents excentricitats. També s'hi pot fer un cop d'ull als últims projectes en els que estàn treballant.

El que a mi em sembla interessant és que possiblement estem davant un nou model d'empresa que sorgeix de les característiques úniques del servei que ofereix (o no... ¿es que no es pot aplicar aquest model a empreses d'altres sectors?). Una estratègia empresarial efectiva i simpàtica que ofereix molt a canvi de molt poc (en realitat, moltíssims "pocs" units: la clau de la web 2.0).

A distància

Bones, companys del curs Web 2.0: de l'ego al Lego (salutació directa ja que dubto que de moment ningú més es miri aquest blog).

Ara mateix treballo a distància, estudio a distància i tinc una relació a distància... he arribat al punt en el que no crec que poguès viure sense internet i sense les eines que s'hi ofereixen, o al menys, no podria viure tal i com visc ara (i la vida segur que seria molt molt més dura). Internet ha esdevingut una necessitat primordial. S'hi concentren el lleure, el coneixement, la feina, les relacions socials... tot un món paral·lel, tan important com "el món real"... o més ben dit, una part important del "món real".

Bé, en resum, que aquí podreu anar llegint i comentant les meves desvariacions sobre la web. Espero que aquest curs em permeti arribar a aprofundir més els coneixements sobre aquesta xarxa en constant creixement de la qual en sóc completament dependent. I espero també que aquestes "vacances" la meva xarxadependència no m'acabi d'arruïnar: 2 euros la mitja hora de connexió a una mena de ciber... pitjor que els de la SGAE.