A distància
Bones, companys del curs Web 2.0: de l'ego al Lego (salutació directa ja que dubto que de moment ningú més es miri aquest blog).
Ara mateix treballo a distància, estudio a distància i tinc una relació a distància... he arribat al punt en el que no crec que poguès viure sense internet i sense les eines que s'hi ofereixen, o al menys, no podria viure tal i com visc ara (i la vida segur que seria molt molt més dura). Internet ha esdevingut una necessitat primordial. S'hi concentren el lleure, el coneixement, la feina, les relacions socials... tot un món paral·lel, tan important com "el món real"... o més ben dit, una part important del "món real".
Bé, en resum, que aquí podreu anar llegint i comentant les meves desvariacions sobre la web. Espero que aquest curs em permeti arribar a aprofundir més els coneixements sobre aquesta xarxa en constant creixement de la qual en sóc completament dependent. I espero també que aquestes "vacances" la meva xarxadependència no m'acabi d'arruïnar: 2 euros la mitja hora de connexió a una mena de ciber... pitjor que els de la SGAE.

0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home